Autor: Dr. Frederic Mallol

Enguany és any de celebracions. Al 120è aniversari de la creació del Col·legi de Metges de Tarragona hi hem d’afegir el 20è aniversari de la creació del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM).


El terme “metge malalt” fa referència al metge que pot veure afectada negativament la seva pràctica professional per problemes psíquics i/o conductes addictives (a l’alcohol o a altres drogues, inclosos els psicofàrmacs). S’estima que aproximadament el 12% dels metges desenvoluparan al llarg de la seva vida professional (uns 40 anys d’exercici) alguna patologia mental i/o addictiva.


Una de les missions primordials dels Col·legis de Metges és vetllar per a que els professionals estiguin en les òptimes condicions físiques i mentals per exercir la medicina amb una praxi correcta sense posar en risc la salut dels seus pacients.


Però també hi ha una coresponsabilitat compartida entre els col·legis de metges, l’administració pública i els gestors sanitaris. I això és així perquè, en el nostre país, la col·legiació és obligatòria i, per tant, els col·legis són els responsables de la regulació i del control de l’exercici professional i, en conseqüència, els pertoca adoptar mesures per a solucionar el problema dels metges malalts. Però sobre l’administració i els gestors sanitaris recau la responsabilitat d’ajudar en la recerca de trobar aquestes solucions ja que sobre ells recau la funció de salvaguardar la qualitat dels serveis sanitaris.


Els metges malalts poden ser causa d’innombrables problemes en el seu entorn familiar i laboral. La singularitat d’aquest problema rau en dos aspectes. En primer lloc, el metge malalt no acostuma a comportar-se com la majoria dels seus pacients ni acostuma a seguir les pautes que recomana ell com a terapeuta; a més, sol mantenir una actitud de negació o minimització del seu problema i de commiseració o ocultació quan l’afectat és un col·lega. El segon aspecte, conseqüència de l’anterior, té a veure amb la praxi professional del metge malalt, que es pot veure compromesa i esdevenir un risc per als seus pacients. Alhora, i al contrari del que solen fer amb els seus pacients, sovint els metges tenen una actitud professional inadequada quan el pacient és un col·lega.

 

Rawpixel


En la dècada dels 90 del segle passat, alguns membres de la Junta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), i sobretot el Dr. Jaume Padrós (actual President del COMB) es varen preguntar què fer amb els metges que patien algun trastorn mental i/o alguna addicció: com els podria ajudar el col·legi?, què s’hauria de fer per curar-los, rehabilitar-los i recuperar-los per a la pràctica clínica?. A Europa, amb excepció d’algunes investigacions i treballs notables al Regne Unit i a Noruega i algun programa d’autoajuda, no es va generar cap iniciativa assistencial específica d’aquest tipus fins a la posada en marxa el 1998 del PAIMM per part del COMB i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), amb la col·laboració del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.


Davant d’aquestes realitats calia fer un canvi ètic-deontològic i l’Assemblea de Metges de Catalunya -convocada expressament per debatre i aprovar el nou Codi de Deontologia l’any 1997- es va mostrar unànimement favorable a introduir dos articles que van constituir la base conceptual i ideològica del PAIMM, els articles 101 i 102.


Aquests canvis en el Codi de Deontologia Català es varen transmetre als Estatuts Col·legials i així, concretament pel que fa al Col·legi de Metges de Tarragona (COMT), en el seu art. 50 (Deures dels metges), expressa com a obligació “Abstenir-se d’exercir la professió quan existeixin alteracions orgàniques, psíquiques o hàbits tòxics que impedeixin un correcte exercici, i comunicar al Col·legi la seva possible situació de discapacitat, comprometent-se al seguiment de les recomanacions que la Corporació efectuï”. I en el Títol IX i en el Capítol primer (De la vigilància i el control de l’exercici professional), els articles 78 i 79 fan referència a la funció del col·legi sobre aquest aspecte.


Per a poder portar a terme el programa d’una forma correcta calia crear una estructura organitzativa que l’aixoplugués. És així com l’any 2001 va ser creada la Fundació Galatea pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, arran de l'experiència prèvia del PAIMM per tal de poder vetllar per la salut i benestar de tots els professionals de la salut. Actualment, la Fundació Galatea desenvolupa diferents programes d’ajuda als professionals de la sanitat malalts de les àrees de la medicina, infermeria, veterinària, farmàcia, psicologia, odontologia, treballadors socials i fisioterapeutes.


I com a centre assistencial i d’internament dels malalts es va crear la Clínica Galatea, a Barcelona. És un centre per tractar i rehabilitar els professionals de la salut que pateixen problemes d’addicions i/o trastorns mentals perquè puguin reincorporar-se a la professió i tornin a gaudir d’una vida plena, equilibrada i saludable.

 

Dooder-Freepik

Des de la seva creació, hi ha 4 aspectes que defineixen la filosofia del PAIMM han estat: 1r, el seu caràcter no punitiu excepte en els casos d’alt risc; 2n, que l’accés al programa havia de ser voluntari; 3r, l’absoluta confidencialitat respecte a la identitat dels pacients; i 4rt, la seva finalitat preventiva i de promoció de la rehabilitació. Aquests quatre aspectes són específics del PAIMM i són el que el fan totalment diferent a models que existeixen en altres països (sobretot de l’àmbit anglosaxó) en els que la seva intervenció es centra només sobre conductes addictives i té un caràcter més persecutori, sense posar gairebé cap interès en la rehabilitació dels metges afectats.


EL PAIMM és un model d’assistència als metges que té la finalitat de prevenir errors i mala praxi. Es caracteritza per oferir una assistència sanitària directa, específica i en règim de estricta confidencialitat, complementada amb altres prestacions col·legials com atenció personal, assessorament legal, formació complementària i prestacions socials.


El Programa compta amb dues àrees d’intervenció: una assistencial, que presten els professionals de la Clínica Galatea, a Barcelona, formats per psiquiatres, psicòlegs, personal d’infermeria i treballadors socials i una altra col·legial. Aquesta segona engloba procediments deontològics i jurídics per donar cobertura a tots els processos del Programa, especialment en els casos de metges amb risc de mala praxi.

Compartir: